Doctor en física teòrica per la Universitat de París (1969) i per la Universitat de Barcelona (1974). Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978. Catedràtic de la Universitat de València (1982), en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat. Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut com Informe Bricall, encarregat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Autor d’articles sobre física relativista en revistes científiques d’àmbit internacional, algunes de les seves publicacions en un registre més divulgatiu o assagístic són Els dèficits de la realitat i la creació del món (2004, premi Crítica Serra d’Or d’assaig 2005) i El coneixement nostre de cada dia (2005, conferència).
El seu activisme cívic el portà a ser jutjat pel Tribunal de Orden Público (TOP), que el condemnà a nou mesos de presó, que passà a Barcelona i a Jaén (1970). Durant el seu mandat com a rector de la Universitat, el seu compromís cívic amb els problemes i la realitat valenciana el convertiren en una figura cabdal del valencianisme progressista. Cofundador de la plataforma cívica Valencians pel Canvi, activa del 1999 al 2018, en fou president durant diversos anys i, des de les institucions valencianes participà en la recuperació de la llengua i la cultura valencianes, especialment des del Consell Valencià de Cultura, del qual fou membre del 1998 al 2011.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1986), és doctor honoris causa per la Universitat Jaume I de Castelló (1993), i ha rebut la Medalla d’Or de la Universitat de València (1995), la Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2019) i la medalla d’honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2021).