Germà de Joan Larrea i Espeso. Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent. L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró. Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina. Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la defensa de la ciutat de Buenos Aires contra les forces federals. A causa de la Convenció de Barracas, el mateix 1828, hagué de tornar a emigrar i deixar els seus negocis comercials, per bé que en mèrit a la seva trajectòria militar, el 1829 fou ascendit a coronel de batalló. Es traslladà a l’Uruguai, s’establí a Guaviyú (Paysandú), on morí.