Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització. Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton. El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador (1914-22) i ocupà diversos càrrecs directius. El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó. Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920. Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa (1921), precedent de la Federació Espanyola de Boxa, de la qual fou president (1921-23) i secretari (1923-24) i obtingué el títol de professor de boxa (1923). També participà en la creació de la Federació Catalana de Boxa (1923) i en fou secretari de la junta directiva (1923-26). Exercí de tècnic de boxa al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (1923-26), el Barcelona Boxing Club (BBC) i el Catalunya AC. Fou un dels fundadors del BBC, el Club Pugilista (1910), el Palace Sporting Club (1926) i el Price Sporting Club (1933). Ocupà el càrrec de vicepresident de la Reial Federació Catalana d’Atletisme (1918-22) i el de secretari de la Federació Catalana de Lluita (1939-54). Entre el 1914 i el 1922 col·laborà com a cronista de boxa en Mundo Deportivo, La Vanguardia i Sports. També exercí de redactor de boxa, entre el 1923 i el 1930, a La Jornada Deportiva i Boxeo.