D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter. S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado (1849), que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto, no estrenada, i la revista Diciembre y Enero (1870).
En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera (1855), El sereno d’Alfafar (1858) i El mejor marido, o Cento el de Meliana (1858), estrenades al Princesa de València. També publicà Una nit en la fira, Els francesos en València, El titot de Nadal, El reliquiari de plata, etc. L’any 1878 llegí el seu llarg poema històric Llucrècia profanada en l’acte de fundació de Lo Rat Penat.