Bé que cal situar la seva producció dins els corrents postmodernistes, per les seves recerques de llenguatge anticipa poc o molt l’ultraisme. La seva poesia és altament emotiva i sensible, i té dos temes fonamentals: la vida provinciana i l’amor en tota la seva dimensió. Els tres reculls de poemes que constitueixen la seva producció —La sangre devota (1916), Zozobra (1919), El son del corazón (pòstum, 1932). són un precedent de la poesia contemporània.