Estudià dret a Cervera. Advocat en exercici, fou secretari de les diputacions de Girona (1824) i Barcelona (1820-22) i de l’ajuntament de Barcelona (1833). Des del 1848 s’encarregà de l’organització de l’Arxiu Municipal. Inicià la seva activitat literària i periodística de molt jove: hom li atribueix un poema en català, La persecució dels porcs —de caràcter satíric i en octaves reials—, aparegut al Diario de Barcelona el 1808. Sigui com vulgui, col·laborà de segur a El Constitucional i a Diario de Barcelona. Amic d’Aribau, sembla que el 1817 aquest li trameté alguna composició en català perquè la hi corregís. El 1815 fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona —n'era secretari el 1817—, i posteriorment fou membre també de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la de Bones Lletres (1820) i de les econòmiques de Barcelona (1822), Saragossa (1821) i València (1843). D’idees liberals de jove, amb el pas dels anys s’anà acostant cada vegada més a la tradició i a la religió: així, el 1851 publicà a El Àncora un llarg poema en català dedicat a Antoni Claret, que partia llavors cap a Cuba, i escriví, en vers castellà, uns Cuadros histórico-religiosos, que no foren publicats. La seva obra pròpiament literària, que signà sovint com a Montano, a part una cançó lírica en elogi del general Manso, que publicà en català, i la traducció catalana, inèdita, dels himnes del breviari romà, és tota castellana, i comprèn sobretot drames teatrals —La esposa feliz (1815), El heroísmo en su colmo o las víctimas del tres de junio (1815), El sitio de París (1933), Sofía y Demetrio o la conjuración de Atenas (1837)— i alguna composició poètica, com Las ruinas de Montserrat (1815). Traduí al castellà René, de Chateaubriand, autor que influí força en la seva obra. Publicà també Memorias sobre las causas físicas de los terremotos (1817), Bosquejo de las antiguas Instituciones de Cataluña (1836), Memoria sobre el origen y vicisitudes de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1842) i Noticias históricas... del famoso santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1855), etc.