Nombrosos detalls de la seva vida no es coneixen, si bé Bartolomé de Las Casas l’esmenta en els seus escrits com a frare català. Sembla que fou ermità i jerònim (es defineix com a “pobre ermità de l’orde de Sant Jeroni”), i molt probablement de Montserrat, ja que el 1493, en el segon viatge de Colom, anà, també, amb ell el frare Bernat Boïl, que aleshores era superior dels ermitans d’aquest monestir, a les Índies. Tota la seva experiència americana es limità a l’illa Hispaniola, on arribà el 1493. Hi restà almenys uns cinc anys, però després es tornà a perdre la pista de Pané. Aprengué la llengua dels indis taïnos, conegué els seus costums i els predicà la fe cristiana. Paner està considerat com el primer missioner que batejà un nadiu a Amèrica (1496). Deixà una obra remarcable que fa referència a la seva visió sobre els indis: la Relación acerca de las antigüedades de los indios , que constitueix el primer informe etnogràfic sobre una cultura americana (la taïna), redactada per ordre de Colom i al voltant dels anys 1498 o 1500. En un primer moment, només es conegueren alguns fragments de l’obra que contenia una part de l’obra De orbe nouo (1504) de P.M. d’Angleria i també de l’obra Apologética historia (1527) de Bartolomé de Las Casas. Posteriorment es conegué el contingut total de l’obra, quan Ferran Colom l’inclogué en el text de la biografia del seu pare. Atès que fins no fa molt només es coneixia la versió italiana de l’obra de Ferran (Venècia, 1571), ha calgut fer i reconstruir, filològicament, el text de Paner, tasca que ha fet el catalanocubà Arrom (Mèxic, 1974). Aquesta nova versió, amb notes, mapes i apèndix, permet apropar-se al text de Paner; és l’única informació directa sobre els mites i cerimònies dels primitius moradors de les Antilles en diversos aspectes com la religió, els rituals, curacions i mitologia.