Vida i obra
De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre. Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Tingué una destacada actuació catalanista: fou un dels fundadors (1868) i president (1873) de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana (1881), fou soci de la Lliga de Catalunya (1888) i de la Unió Catalanista (1891), redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga Regionalista.
Fortament influït pel romanticisme, començà molt jove (1864) conreant el drama, la poesia i la narració en castellà i català, llengua ja predominant a partir del 1867, en què fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou assidu participant, mestre en gai saber el 1885 i president el 1892.
Com a poeta destacà sobretot pels seus romanços històrics i poemes narratius, escrits primer en un llenguatge arcaic, però influïts aviat per les cançons populars narratives, i només recollits en part a Tres englantines (1886) i a “Lectura Popular” (1915), i amb els quals aconseguí, dintre dels motlles de l’època, una considerable qualitat (hom pot esmentar el Martiri de Ramon Llull).
El 1888 publicà l’opuscle Una floreta de Sant Francesc i un recull de composicions adreçades a la família Güell (com ho fou el drama líric Garraf, 1911, musicat per Josep Garcia Robles, representat parcialment el 1892, el 1894 i el 1911). El 1869 escriví el drama Cor de Roure (que restà inèdit fins el 2006) i La filla del segador (1914), primer d’una projectada sèrie sobre la història de Catalunya, i deixà inèdites moltes altres obres teatrals. Del 1900 al 1902 presidí el Centre Excursionista de Catalunya, i el 1902 l’Ateneu Barcelonès.
Bibliografia
- Farrés, P. (2005): “Un jove romàntic, Ramon Picó i Campamar”. Anuari Verdaguer, 12, p. 11-80.
- Farrés, P. (2006): “Introducció”, dins Picó i Campamar, R.: Cor de roure. Barcelona, PAM, p. 5-41.
- Tomàs, M. (1979): “Ramon Picó i Campamar (1848-1916)”. Randa, 9, p. 159-170.
- Tomàs, M. (1983): “Introducció”, dins Picó i Campamar, R.: Obra poètica. Barcelona, PAM, p. 5-19.
- Tomàs, M. (2008): “‘L’adéu del jueu’, un poema de Ramon Picó i Campamar”. Segell, 3.