Es doctorà en teologia a Tarragona i exercí d’eclesiàstic. Des dels anys de la seva formació es remarcà com a poeta i assagista literari i polèmic.
Col·laborà en periòdics i revistes locals i comarcals, i també en publicacions com Democràcia Cristiana o La Veu de Catalunya, en les quals escriví articles apologètics, polítics, sobre qüestions sociològiques i cultura popular.
Publicà els volums poètics de to convencional, tot i algun ressò modernista, Recull de poesies (1919) i Esclats de llum (1924, amb pròleg d’Antoni Rovira i Virgili) i l’assaig La perpetuidad del primado. Participà en la campanya en pro de la restauració de l’església de Rocallaura i del santuari del Tallat publicant la dansa dramàtica Lo ball de la Mare de Déu del Tallat (1914) i el Llibre dels miracles de la Mare de Déu del Tallat (1915).