Ramon Pla i Arxé

(Barcelona, 1943)

Professor i crític literari.

Doctorat (1975) en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç, que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans (1976). Fou professor de la mateixa universitat (1973-2013), on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana. Ha estat degà de la Facultat de Filologia (1986-88) i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (1993-95).

Crític literari del Diari de Barcelona (1979), Hoja del Lunes (1981-82), Avui (1983-87 i 1996-2000) i El País (1988-95). Ha estat també crític d’òpera de l’Avui (1990-95) i col·laborador de La Vanguardia (2000-04). És autor de La poètica de Joan Maragall (1999), Textos crítics (2001, premi de crítica literària Jaume Bofill i Ferro 2000) i Gaudí i la dimensió transcendent (2004, amb diversos autors). Com a editor ha publicat Creació i crítica en la literatura catalana (1993), amb Enric Bou, La creació literària a Catalunya, avui (2000) i L’estudi de la literatura catalana: ordre i cànon (2001).

És membre del jurat dels premis Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Josep Vallverdú, Martí Dot i Joan Crexells. És patró de la Fundació Lluís Carulla i de la Fundació Blanquerna, responsable de relacions institucionals i edicions del Gran Teatre del Liceu, vicepresident del Centre Català del PEN Club i assessor de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual ha estat vicerector.