Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia (1890-1932) i col·laborà a Lo Sometent de Reus, entre d’altres.
Per al teatre escriví Los joves (1899), drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha (1893), El apóstol blanco (1901) i Florida eterna (1907). Publicà també el recull de narracions La Riallera (1903) i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina (1905). Traduí al català La vaga dels forjadors (1898), de F. Coppée, i Molt soroll per res (1909), de W. Shakespeare. És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un considerable nombre d’obres en castellà.
A Servitud de Puig i Ferrater surt amb el nom de Perera. Fou mentor d’aquell, de Farran i Mayoral i de Màrius Verdaguer.