Il·lustrà de molt jove les Obres de Pere Serafí (1840). Anà a París amb Eusebi Planas (1851-54). Fou un dels més representatius il·lustradors vuitcentistes catalans. Molts dels seus treballs (auques, romanços, ventalls, làmines, etc. ) no van signats. A partir de la Gloriosa, féu moltes caricatures polítiques a La Flaca, La madeja política i El Tupé. Il·lustrà diverses obres, entre les quals La orfaneta de Menargues de Bofarull (1862), Singlots poètics de Pitarra (1867) i Don Quijote (1876).