Fill i successor de Roger Bernat I. Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa (1191-93) i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès (1193). Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò, envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses (1196-98) i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral. Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol (1209). El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò (filla d’Arnau), uní ambdós vescomtats a la casa de Foix. Simpatitzant del moviment càtar, lluità contra Simó de Montfort al costat del comte Ramon VI de Tolosa i de Pere I el Catòlic. La Cançó de la croada dels albigesos i els trobadors contemporanis —sembla que ell mateix cultivà la poesia provençal— fan d’ell honorífica menció. Atorgà testament a Pàmies el 14 de maig de 1222; fou enterrat al monestir cistercenc de Bolbona, on havia estat admès en vida, com a germà i familiar, i del qual fou un gran benefactor.