S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista (1880), participà en la creació de la Joventut Federalista (1881), que presidí posteriorment. El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero. El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante. El 1894 s’establí definitivament a Barcelona. Poc després fundà La Autonomía (1896-99), que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga. Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i secundà Vallès i Ribot en l’aproximació a la Unió Catalanista el 1899; promogué la creació de la societat Catalunya Federal (1904) i, després d’unir-se a Solidaritat Catalana, signà les bases constitutives de la UFNR (abril del 1910). Elegit diputat provincial el 1910, formà part de la comissió que elaborà el projecte de Mancomunitat el 1911. Era propietari d’una indústria de filats i es mantingué molt relacionat amb el Foment del Treball Nacional i la Cambra Industrial. Presidí la comissió patronal de la conca del Ter i el Freser durant el conflicte obrer del 1913. Posteriorment es retirà de la vida política activa. És autor d’un interessant Mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona (1890).