De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat. S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics. Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva col·laboració a la premsa. Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme. S’inicià en el periodisme com a col·laborador de La Veu de Catalunya, l’any 1908, amb una campanya anticinematogràfica (Hemofília. El perill del cinematògraf) aplaudida per Eugeni d’Ors al Glosari (de l’ideari del qual fou un propagador entusiasta, tot i que des d’una òptica moralista i clarament restrictiva) i el mateix any a La Cataluña, revista que dirigí durant el període en què passà a dir-se Cataluña (1910-12). El 1911 fou becat a Bèlgica per la Junta para Ampliación de Estudios i el 1913 fou ponent del II Congrés Espanyol de Geografia Comercial i Colonial. A partir del 1921 començà la llarga activitat com a redactor de Catalunya Social (1921-36), de la qual fou director i que convertí en plataforma del reformisme social catòlic, qüestió sobre la qual pronuncià les conferències El socialisme espiritual (1919) i Balmes i el problema de l’Associació obrera (1921), i publicà els reculls d’articles Angoixes socials (1923) i Entorn al sindicalisme (1925), aquest darrer amb un apèndix que conté una exhaustiva llista d’atemptats a Barcelona entre el 1910 i el 1924. Col·laborà també a La Paraula Cristiana, La Revista i altres publicacions. És autor de més de vint llibres i opuscles de temàtica social, ideològica i moral, entre d’altres De catalanisme. Catalanisme científic i catalanisme moral (1911), Els editors i la llibertat de l’art (1916), Socialisme espiritual (1919), El cinematògraf en la cultura i en els costums (1920), Compendi d’educació civil (1920), el recull d’articles Per la moral de Catalunya. Contra el joc i el pacte amb el joc (1922), Entorn del sindicalisme (1925), Bandera d’escàndol. Resum de la campanya contra “L’Exposició del Nu” (1934) i el Recordatori de 1835 (1935) sobre la crema de convents a Barcelona. A banda, amb Farran i Mayoral publicà La filosofía del hombre que trabaja y que juega (1914), antologia de textos d’Eugeni d’Ors. Després de la Guerra Civil de 1936-39 escriví gairebé només en castellà. D’aquest període destaca el llibre commemoratiu sobre La España Industrial, S.A. (1947).