Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan s. XVII. Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640). Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.