Vida i obra
Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal. Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366; fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08. Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415.
Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya. Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos dels consellers i curials del monarca, denúncia que provocà la indignació d’aquest contra els acusadors. En morir Joan I es pronuncià, com tot el patriciat barceloní, a favor de la reina Maria de Luna, que obrí procés contra els exconsellers i curials de Joan I, entre els quals figura Bernat Metge, per qui intercedí després Ramon Savall mateix.
El 1396 fou un dels tres ambaixadors enviats per Catalunya a Sicília, prop de Martí l’Humà, per demanar-li el retorn. El 1410 fou enviat per la generalitat, juntament amb Francesc Burguès, prop del pretendent Jaume d’Urgell per demanar-li que no usés el seu càrrec de lloctinent general dels regnes a la mort del rei Martí l’Humà fins que fos declarat a qui corresponia la successió.
De la seva producció literària només s’ha conservat una poesia, De mal saber, ab verinos coratge.
Bibliografia
- Massó i Torrents, J. (1910): “Les lletres catalanes en temps del rei Martí y en Ramon Savall”. Homenatge a la memòria del rei Martí, Barcelona.