Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854. Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros, important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona. Després, edità El Eco de la Clase Obrera, també a Madrid (agost del 1855 — febrer del 1856), que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’associació del moviment obrer català. És autor també d’un Manual teórico-práctico de tipografía (1855).