Ramon Solsona i Sancho

(Barcelona, 7 de febrer de 1950)

Ramon Solsona i Sancho

© ESM

Escriptor.

Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions. La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva. És col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació (Avui, La Vanguardia, etc.) i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari.

Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1994, premis Crítica Serra d’Or, Lletra d’Or i Prudenci Bertrana), DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L’home de la maleta (2011, premi Sant Jordi 2010), Allò que va passar a Cardós (2016, premi Joaquim Amat-Piniella 2018), Disset pianos (2019) i Temps enrere (2022).

En narrativa breu, és autor de Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006); i, en prosa de no-ficció, dels reculls d’articles Reflexions de sala i alcova, Ull de bou i Ull de vaca, tots tres publicats el 1995. És coautor dels guions de les sèries de televisió Agència de viatges (1991-92), Estació d’enllaç (1996-98) i El cor de la ciutat (2001).

També ha publicat poesia satírica, amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs, a Sach de gemecs (1989) i, sota el seu propi nom, Botifarra de pagès! (2013). És autor dels volums de curiositats lingüístiques A paraules em convides (2005) i onomàstiques Marques que marquen (2015).