Cursà estudis a Llotja i es titulà el 1866. Soci fundador de l’Arqueològica de Barcelona. És autor d'Apunts per una monografia de la catedral basílica de Barcelona (1879), reeditats el 1892. La seva obra arquitectònica més coneguda és el Col·legi de Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona (1884). Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal. Guanyà diploma honorífic a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1882.