Ramon Suriñach i Senties

(Barcelona, 23 d’octubre de 1881 — Barcelona, 23 de febrer de 1964)

Ramon Suriñach i Senties

© Fototeca.cat

Narrador, dramaturg i poeta.

Formà part del grup d’amics de Josep Carner i col·laborà en L’Atlàntida, De Tots Colors, La Veu de Catalunya, etc. Poeta sentimental, publicà Coses meves (1901) i De la vida (1903), i, com a novel·lista, les narracions breus La vida inútil de l’Ernesta (1923), La noia d’aquell home (1924), Nadó (1933) i L’ala sensible arran de terra (1934); a més els llibres de prosa, Proses d’amor i de pietat (sd), Croquis cubans (1903), Esbossos (1904), L’estrany (1905), Gent (1905), L’amic (1907), Petites proses (1912) Llibre del convalescent (1917), El tresor dels pobres (1921), de gran èxit, i alguns drames i comèdies com Bord (1898), Núvols en creu (1906), Cel que s’obre (1906) i L’únic consol (1910). És de destacar la seva obra inicial, en la qual intenta connectar amb els corrents modernistes, passats pel sedàs del mestratge carnerià.