Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa. El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia. Fou regent de la casa Ronsard i Companyia (1888) i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol. S'instal·là tot sol el 1909. El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià. Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista. Fou un dels principals impressors renovadors del 1900. S'especialitzà en treballs artístics, estampació de llibres de bibliòfil i treballs decoratius en tota mena d’impresos composts en caràcters gòtics incunables de Canibell i Sangenís. Fou professor de tipografia de l’Institut Català de les Arts del Llibre, membre del Cercle Artístic de Barcelona i soci fundador d’Amics dels Museus de Catalunya (1933). Els seus treballs tipogràfics obtingueren una medalla d’or a l’Exposició d’Arts Gràfiques de Leipzig (1914) i una d’argent a la d’Arts Decoratives de París (1925). Prosseguiren la seva tasca amb el mateix prestigi artístic el seu fill Enric Tobella i Trullàs i, avui, el seu net Jordi Tobella.