Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable (1986-89 i 1991-93) i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social (1989-91). Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95. Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català (2020). Especialista en fiscalitat, economia regional i fluxos monetaris, ha publicat articles en l’àmbit acadèmic i especialitzat. Obtingué projecció pública amb les seves denúncies del dèficit fiscal català i la crítica del sistema de finançament de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, que el situaren aviat en l’òrbita del sobiranisme. Ha destacat també pels assaigs dirigits al gran públic sobre infraestructures i logística a Catalunya.
Del 1985 al 2002 estigué afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya, que abandonà per discrepàncies sobre el pacte amb el Partido Popular en la segona legislatura de José María Aznar. Públicament contrari a l’Estatut del 2006, encapçalà la plataforma “Economistes pel no”. A les eleccions al Parlament Europeu del 2009 fou elegit diputat com a independent en la llista de CDC, cambra on passà a formar part del grup Renovar Europa (ALDE). Reelegit en el càrrec el maig del 2014, com a eurodiputat formà part dels Comitès Econòmics i de Comerç Internacional, de les delegacions dels Estats Units i d’Israel, de les comissions d’Economia i de Transport (2009-14), i fou ponent de la nova supervisió financera europea (2010), de l’informe del Banc Central Europeu (2011) i de l’informe sobre Competència (2012). També participà en els debats sobre el Corredor Mediterrani, la directiva European Single Railway Area i la reforma de la PAC (Política Agrària Comuna). Malgrat l’hostilitat d’alguns eurodiputats (especialment dels del seu propi grup, provinents de Ciutadans) impulsà iniciatives orientades a donar a conèixer les reivindicacions de l’independentisme català i a denunciar les pràctiques en contra d’aquest moviment de l’Estat espanyol. No optà a la reelecció el maig del 2019 i, el setembre del 2020, s’incorporà al govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Quim Torra com a conseller d’Empresa i Coneixement en substitució d’Àngels Chacón.
És autor dels llibres L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (2004, amb Jordi Pons), Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (2005), Estatut, aeroports i ports de peix al cove (2006), Catalunya serà logística o no serà (2007), Catalunya, país emergent (2008), Let Catalonia vote (2015), L’Europa que han fet fracassar. El centralisme d’estat contra la Unió Europea (2016, Amb Aleix Sarri), Dues Europes. Èxit econòmic, fracàs polític (2019) i Què fan els bancs centrals! (2019). També és autor de nombrosos articles de premsa, especialment al diari Avui i a la revista El Temps, i de col·laboracions en llibres col·lectius i en programes radiofònics.