Es casà primer amb Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175; després amb Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià; a continuació amb Beatriu (dita Borgonya) de Xipre, que també repudià; i finalment amb Joana, germana de Ricard I d’Anglaterra, que li portà el comtat d’Agenès com a dot. Novament vidu (1198), es casà (1204) amb Elionor, germana de Pere I de Catalunya-Aragó.
El 1198 s’alià amb el rei Ricard I d’Anglaterra contra Felip II de França. Tingué greus problemes amb els legats papals per la lluita contra els albigesos des del 1203 i sobretot des de l’assassinat, a Sant Gèli, de Pèire de Castelnou el 1208. El perill que tot això representava obligà Tolosa a canviar la política d’hostilitat al Casal de Barcelona: el 1204 convingué un tractat de mutu ajut amb Pere I de Catalunya-Aragó i el seu germà Alfons II de Provença, i per altra part concedí a Pere I un préstec de cent cinquanta mil sous melgoresos en hipoteca sobre Gavaldà. Excomunicat Ramon VI el 1207 pel fet de negar-se a procedir contra els seus súbdits càtars, l’any següent fou predicada una croada contra ell. Envià infructuosament una ambaixada a la cort papal per exculpar-se; el 1209 acudí a un concili a Valença del Roine i se sotmeté a una cerimònia de reconciliació a l’abadia de Sant Gèli i es posà al costat dels croats. La destrucció de Besiers i el saqueig de Carcassona el separaren novament dels croats, i vers la fi del 1209 fou novament excomunicat i els seus estats en entredit pel fet de no voler lliurar els tolosans acusats d’heretgia.
Acudí llavors a Roma (gener del 1210) i obtingué d’Innocenci III un tracte deferent i ordres de moderació als legats, que només foren complertes amb alternatives. El mes de maig els comtes de Tolosa i de Foix i el rei Pere s’entrevistaren a Pàmies i el darrer gestionà infructuosament una actitud més favorable de Simó de Montfort envers el de Foix. Després acompanyà Ramon VI a Tolosa i hi intentà una avinença d’aquest amb el legat Arnau Amalric, sense obtenir gairebé res. Havent tornat els legats a inquietar el comte de Tolosa, el 1211 aquest acudí a una conferència a Narbona amb Simó de Montfort i el rei Pere I. Els tractes continuaren a Montpeller, però les exigències dels croats resultaren inacceptables per a Ramon VI i aquest fou novament excomunicat. Simultàniament refermà els seus lligams amb Catalunya-Aragó celebrant el matrimoni del seu fill, Ramon el Jove, amb Sança, germana petita del rei Pere I (primavera del 1211). Poc després s’inicià l’atac dels croats contra Tolosa. Després d’uns dies de combats duríssims els croats hagueren de retirar-se a Tolosa ja dins el 1212. Llavors Ramon VI, a qui no restava gaire cosa més que Tolosa, Montalban i la Provença tolosana, demanà consell i ajut al rei Pere. Aquest designà un governador per a la ciutat de Tolosa, Guillem de l’Escala, que acompanyà el comte en el seu retorn, juntament amb una mainada de catalans. El mateix rei, vers l’Epifania del 1213, sojornà un temps a la capital tolosana i des d’allà treballà per aconseguir una solució acceptable per a tots, però fracassà novament i hi rebé els juraments de fidelitat de Ramon VI i del seu fill, que ratificaren els cònsols de Tolosa. Com que Comenge, Foix i Bearn feren igualment, en aquest greu moment quasi tot Occitània quedava sota la sobirania del rei de Catalunya-Aragó, que s’instal·là al Castell Narbonès amb la seva mainada aragonesa i alguns nobles catalans. La submissió de Tolosa a Pere I suscità una reacció contrària del rei de França, que es considerava senyor suprem del comtat.
D’altra banda el papa ordenà a Pere I que abandonés els tolosans; el rei, que era a Lleida, aplegà un petit exèrcit i travessà els Pirineus. Havent-se unit els comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, posaren setge a Muret el 10 de setembre de 1213. El dia 12 els contendents lluitaren en batalla campal, en la qual Ramon VI tenia la rereguarda. Mort el rei Pere, sense que el comte de Tolosa hagués entrat en lluita, hom emprengué la retirada i molts tolosans moriren ofegats en travessar la Garona. Després de Muret, Ramon VI se n'anà a la cort anglesa i en retornà l’any següent; hom li lliurà el seu germà Baldoví, que li havia fet traïció el 1211, i aquest fou condemnat a mort; el comte de Foix i els seus l’executaren penjant-lo d’un noguer.
Per fi, el 18 d’abril de 1214 els tres comtes occitans se sotmeteren al cardenal legat. El concili de Montpeller (gener del 1215) ordenà el lliurament del comtat de Tolosa a Simó de Montfort. El bisbe Folquet prengué possessió de la ciutat i del Castell Narbonès i el comte, el seu fill i llurs mullers hagueren d’allotjar-se en cases privades. Abans del concili del Laterà els tres comtes occitans anaren a Roma, juntament amb el fill del comte de Tolosa. El concili deixà a Simó totes les seves conquestes i a Ramon el Jove tota la resta. El 1216 Simó prengué possessió de Tolosa i el 7 de març féu prestar jurament de fidelitat als seus habitants. Però Ramon VI i el seu fill, ben acollits a Marsella i a Avinyó, hi organitzaren un exèrcit, manat pel segon. Dalmau de Creixell i altres catalans ajudaren a la defensa de Tolosa. Ramon VI acudí a la cort de Pallars i hi organitzà una expedició d’ajut a Tolosa, que derrotà els assetjants i entrà a la ciutat el 13 de setembre de 1217. Recomençat el setge, Guiu de Montfort morí en la lluita de ciutats (entre elles Tolosa) contra els Montfort i ordenà a Ramon el Jove que fes la pau amb Simó. Però Tolosa continuà resistint i Simó, el 25 de juny de 1218, morí amb el cap esclafat per una pedra. Un mes més tard el seu fill Amalric hagué d’alçar el setge. A la primavera del 1219 els croats assetjaren, prengueren i saquejaren Marmanda, però Ramon el Jove derrotà un altre exèrcit croat prop de Tolosa. Hi hagué encara un nou setge de Tolosa i un nou fracàs, i poc després Ramon VI morí després d’haver recuperat una gran part dels seus estats i d’haver premiat la fidelitat dels tolosans amb generosos privilegis.