Ingressà a l’orde i es formà al noviciat de Mataró el 1876. Més tard, fou destinat a Amèrica i el 1921 s’instal·là a Cuba, on treballà en la docència. Fou sempre professor al Colegio de Guanabacoa, on era conegut amb el sobrenom de “Vidalito”. Ajudà el general Aranguren amagant-lo al col·legi durant el comandament de Valeriano Weyler y Nicolau. Exercí com a director de l’Acadèmia Calassància i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Dedicat de ple a la tasca educadora en aquest país, el president de Cuba, Carlos M. de Céspedes, el condecorà amb el grau de comanador, en reconeixement al seu treball en aquest àmbit.