Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà. El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina. Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara. Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven. Fou, des de 1932, primer viola solista de I'orquestra del Teatro Colón, de Buenos Aires.