Vida i obra
Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català, diari del qual fou col·laborador. Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada (1909), que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers (1910) i Rondalla al clar de lluna (1912). El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla. Hi fundà i dirigí la revista Voces (1917-20), considerada la primera revista d’avantguarda de l’Amèrica Llatina, des d’on divulgà i traduí un ampli ventall dels autors europeus i catalans més representatius del moment. També publicà escrits d’autors americans com Vicente Huidobro o Juan José Tablada i es convertí en el mestre de les noves generacions d’escriptors. Feu amistat amb l’escriptor José Eustasio Rivera i amb Xavier Auqué i obrí una llibreria on es reunien els joves literats colombians.
El 1925 s’establí de nou a Barcelona, on visqué quasi sense interrupció fins el 1939. Col·laborà en publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Nau, Justícia Social, La Humanitat o Mirador, entre d’altres. En aquests anys es manifestà com una de les veus més interessants de l’escena catalana, tant en la faceta de crític i teòric com en la de creador. El seu teatre, deutor del modernisme més abrandat, mostra l’intent d’adaptar-se als nous corrents de la dramatúrgia europea. Les obres més representatives d’aquesta etapa són Racó de xiprers (1927), Viatge (1927), Peter’s Bar (1929), La creu del sud (1933), Fornera, rossor de pa (1934), Ball de titelles (1936), Comiats a trenc d’alba (1938, teatre de guerra) i Fum al teulat (1939, tot i que escrita el 1935), la darrera estrena al Teatre Català de la Comèdia. Durant la guerra civil col·laborà al setmanari “Mirador” amb la secció “Talaia”, que dedicà a temes literaris de la més punyent actualitat.
El 1939 marxà a l’exili. Després d’un any a Tolosa de Llenguadoc i a París, retornà a Barranquilla, on exercí de professor i de periodista. Col·laborà al diari local El Heraldo i influí en les tertúlies de l’anomenat Grupo de Barranquilla on hi participava José-Félix Fuenmayor i un jove Gabriel García Márquez, que l’inclogué com a personatge a la novel·la Cien años de soledad (1967), sota la referència de «sabio catalán». No bandejà, però, els articles per a publicacions de l’exili com Catalunya o La Nostra Revista. A aquest període pertanyen els drames Pescador d’anguiles (1944), L’arca i la serp (1947) i Arran del mar Caribe (1947-48). També s’abocà a la narrativa, que destaca pel retoricisme, la fantasia, l’elegia i la paròdia, amb els aplecs A la boca dels núvols (1946), premiat als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Bogotà el 1945, i Entre sambes i bananes (1985), amb obra inèdita i dispersa. El 1950 tornà a Barcelona per projectar l’estrena d’Arran del mar Caribe.
En ocasió del centenari del seu naixement, l’Ajuntament de Berga li publicà una Antologia poètica (1982) i el grup La Farsa representà el 1983 el seu Hamlet dramaturg. S’ha aixecat a Berga un monument en memòria seva. De manera pòstuma a Bogotà, fou publicat el recull de contes inèdits Entre sambes i bananes (1985).
Bibliografia
- Diversos autors (2006): “Ramon Vinyes”. Assaig de Teatre, 56, p. 29-128.
- Diversos autors (2006): “Ramon Vinyes, la passió per les lletres”. Sd’O, 563, p. 32-49.
- Elias i Busqueta, P. (1972)): Ramon Vinyes i Cluet: un literat de gran volada (1882-1952). Barcelona, Rafael Dalmau Editor.
- Foguet, F. i Lladó, J. (2005)): “Ramon Vinyes vindicat. De Berga a Barranquilla passant per Barcelona”. Revista de Catalunya, 212, p. 103-111.
- Gilard, J. (2004): “‘Ja em vaig aplatanant’: l’exil colombien de Ramon Vinyes (1940-1950)”. Caplletra, 36, p. 173-194.
- Huch i Camprubí, J. (2000): “Pròleg”, dins Vinyes, R.: Tots els contes. Barcelona, Columna, p. 9-26.
- Huch, J. i Lladó, J. (2002): Àlbum Vinyes 2002. Berga, Institut Municipal de Cultura.
- Lladó, J. (2005): “Introducció”, dins Vinyes, R.: Talaia. Escrits publicats a Meridià, 1938-1939. Berga / Manresa, L’Albí / Faig, p. 11-44.
- Lladó, J. (2006): Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib. Barcelona, Generalitat de Catalunya.