Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja. El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador. El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins llavors en l’etnografia catalana, i a poc a poc anà estenent el seu camp de treball a tot el Pirineu i a tot el Principat, i àdhuc a altres indrets peninsulars. Entre els seus treballs més importants cal destacar El llibre de Nadal: costums, creences, significat i orígens(1948), Art popular decoratiu a Catalunya (1948, reeditat el 1976), El Pirineo español: vida, usos, costumbres, creencias y tradiciones de una cultura milenaria que desaparece (1949), La Setmana Santa al Pallars i al Ribagorça (1953) i Etnografia de Reus i la seva comarca, en cinc volums (1955-59). Entre el 1979 i el 1981 es publicaren els quatre volums de l’Obra oberta. Així mateix, des del 1992, Edicions Garsineu s’ha dedicat a recuperar alguns dels títols més emblemàtics de l’autor i el 2001 ha creat la col·lecció “Biblioteca Ramon Violant i Simorra”, amb la intenció també d’editar la gran quantitat de material inèdit encara existent.