Vida i obra
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona. Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida. El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada. El 1931 s’establí a Barcelona i col·laborà sobretot a Mirador, La Rambla i L’Horitzó.
Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938), i els contes Espills dormits (1932). Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); d’assaigs literaris com L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936); i d’artístics com Goya, pintor del poble (1937). També traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Yamata.
S’exilià a França el 1938, on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l’organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat de Cultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques París. Fogar de cultura (1958-64) i presidí la delegació d’Òmnium Cultural (1964). Participà a La Nostra Revista, Pont Blau i Vida Nova, entre d’altres, i publicà les traduccions de Madame Bovary (1935) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beauvoir, així com l’assaig La idea de l’home en la novel·la francesa (1961).
Pòstumament s’edità Jacint Verdaguer. L’home i l’obra (1971) i la novel·la Destins (2003), enllestida el 1954. Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció d’El gran Meaulnes (1944) d’Alain-Fournier. És germà del també escriptor Joan Baptista Xuriguera i Parramona.
Bibliografia
- Camps i Arbós, J. (2001)): “Ramon Xuriguera (1901-1966): el centenari d’un escriptor oblidat”. Revista de Catalunya, 164, p. 104-115.
- Camps i Arbós, J. (2002): “Entre el retrat, la política i la literatura: aproximació a l’obra biogràfica de Ramon Xuriguera”, dins Diversos autors: Memòria i literatura. La construcció del subjecte femení. Periodisme i Autobiografia. Alacant / València, Denes, p. 305-317.
- Camps i Arbós, J. (2003): “Pròleg”, dins Xuriguera, R.: Destins. Lleida, Universitat de Lleida, p. 11-50.
- Camps i Arbós, J. (2004): “La correspondència de Ramon Xuriguera: balanç d’una investigació”, dins Diversos autors: Epístola i literatura. Alacant / València, Denes, p. 217-231.
- Camps i Arbós, J. (2007): Ramon Xuriguera (1901-1966): biografia, activitat cultural i literatura. Barcelona, PAM.
- Manent, A. (1999): “Les emissions de Ràdio París per Ramon Xuriguera (1958-1964)”, dins Estudis sobre la guerra civil i el franquisme. Barcelona, PAM, p. 191-198.