La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona. Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món (Déu hauria creat el món dotant-lo d’unes raons que expliquessin l’aparició i el desenvolupament posterior de realitats noves), ans ha d’ésser entès com a expressió i afirmació que Déu creà simultàniament totes les coses i que, per això mateix, tot el que sembla nou en el món no ho és veritablement, car ja existia germinalment des d’un principi.
f
pl
Filosofia