El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment (1901-04)— el portà a adoptar el fauvisme . Més tard pintà paisatges a Trouville (1906) i a l’Estaque. Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient (1921-30), el nu (1928-40) i la música a partir del 1942. Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives: disseny de teixits i de tapissos (1910), decorats i vestuari (1926) i ceràmica —amb J. Llorens i Artigas (1922)— i grans decoracions murals, com la del pavelló de l’electricitat (exposició internacional de París, 1937, Musée Nationale d’Art Moderne, París). Renovà l’art del gravat: xilografies per a Le Béstiaire de G. Apollinaire (1910).
Le bateau pavoisé , oli fauve de Raoul Dufy
© Fototeca.cat
Pintor francès.