rap

m
Música

Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa.

Derivada del rock i del soul, sol anar acompanyada de dansa. Sorgí al final dels anys setanta als ambients marginals de la ciutat de Nova York, especialment els de la comunitat negra, des d’on s’ha difós. Encara que se sol associar amb un estil de música, el rap és una tècnica vocal que consisteix a parlar en comptes de cantar. Malgrat que a la dècada del 1940 ja hi ha exemples de fragments de cançons que la utilitzen, és a partir del principi dels vuitanta que adquireix categoria pròpia quan es converteix en la tècnica emprada pels músics que formen part del hip-hop. El primer exemple de l’ús del rap com a tècnica vocal principal en una cançó és el tema Rapper's Delight (1979), del grup Sugarhill Gang, una adaptació de la composició Good Times del grup Chic. El veritable conceptualista del rap, però, fou Grandmaster Flash amb el grup d’acompanyament The Furious Five, que l’any 1982 publicà The Message, que anticipava la importància que la denúncia social transmesa per mitjà d’aquest estil adquiriria durant la dècada següent. Els anys noranta la tècnica del rap traspassà les fronteres del hip-hop i fou digerida per grups de rock, pop, jazz i, fins i tot, per cantautors.