El consentiment (que en una menor de 12 anys no té valor) constituïa el rapte impropi o seducció. Com la violació o l'estupre, que formava part dels delictes contra la llibertat i la seguretat. En cas de desaparició de la raptada, hi havia presumpció d’assassinat. Únicament l’home era considerat autor material del rapte; la dona podia ésser considerada còmplice o inductora. Com a figura delictiva deixà d’existir amb l’entrada en vigor del codi penal actual (1996). En algunes cultures primitives, el rapte, real o simulat, forma part de les cerimònies nupcials. La literatura, l’art i la música han pres sovint com a subjecte algun rapte cèlebre: rapte d'Helena, tema literari grec musicat per diversos autors; rapte de les sabines ( sabí), tema literari romà objecte de diverses obres d’art pictòriques i escultòriques, etc.
m
Art
Etnografia
Dret penal