raquítoms

m

pl

Paleontologia

Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.

El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral. La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació. Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica. Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops, aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre.