Rasquera

Rasquera

© Fototeca.cat

Municipi de la Ribera d’Ebre, estès als vessants orientals de la serra de Cardó.

Situació i presentació

El terme de Rasquera, de 51,31 km2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre. Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre. El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre.

El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre (que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i Benifallet) i és format per dues unitats morfològiques ben diferenciades, la constituïda pels vessants nord-orientals de la serra de Cardó, que formen part de l’espai d’interès natural denominat serres de Cardó-el Boix, i la del sector de ponent de la plana del Burgar. El cim culminant de la serra de Cardó, la Creu de Santos (942 m) es troba al vèrtex SW del terme i la carena de la serra continua en direcció S-N; aquesta carena és travessada per diversos passos (el portell de Xàquera, el portell de Cardó o de Cosp, el pas de l’Ase) aprofitats per antics camins ramaders. Baixen de la serra de Cardó diversos barrancs que aflueixen a la riera del Comte o riu Sec, curs intermitent d’aigua que va a parar a l’Ebre prop de Miravet, i que centra la depressió de la plana del Burgar.

El poble de Rasquera és l’únic nucli de població del municipi, per bé que antigament hi havia hagut hàbitat dispers a la zona de la plana del Burgar, als Masets i als Masos. La carretera C-12 provinent d’Amposta travessa el terme seguint aproximadament el marge esquerre de l’Ebre, comunicant Rasquera amb Móra la Nova, on aquesta carretera enllaça amb la N-420 de Tarragona a Gandesa. Una carretera secundària comunica Rasquera amb el Perelló, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València. Del poble surt l’única carretera que porta al balneari de Cardó, situat dins el terme veí de Benifallet, al Baix Ebre.

La població i l’economia

Segons el fogatjament del 1358 a la població (rasquerans) hi havia 32 focs, que havien disminuït fins a 20 el 1380 i a 15 el 1553. La recuperació s’inicià tot seguit i al començament del segle XVII (1718) hi havia 750 h, xifra que no sabem si inclou algun error, o si això s’esdevé als censos següents, que consignen 520 h el 1830 i 560 h el 1842. El cens del 1860, quan a part del cap municipal encara hi havia 40 masos habitats de manera permanent, en registra 825. La població continuà augmentant en els anys successius: 1.305 h el 1900, 1.455 el 1920 i 1.520 el 1936. A partir d’aleshores la minva fou progressiva: el 1940 hi havia 1.426 h; aquest any encara es mencionen alguns masos i caseries agrícoles poblades: el Mas del Comte, el Gavatxó de Pinyolet, la Boixa de Blai, la Boixa de Pinyol i la Seniola de Miquelet. El 1960 hi havia 1.228 h, 1.021 el 1970, 964 el 1975, 907 el 1981, 896 el 1991, 812 el 2001 i 898 el 2005; aquestes dades confirmen que Rasquera, a començament del segle XXI experimenta un creixement de la població.

L’economia de Rasquera és eminentment agrícola. Del total d’hectàrees conreades, gairebé la totalitat són de secà, per bé que el regadiu ha anat augmentant. El principal conreu és l’olivera, seguida per l’ametller i a força distància la vinya, conreus que han disminuït sensiblement la seva extensió des dels primers anys de la dècada de 1990. Els fruiters (principalment cirerers i presseguers) són l’únic conreu que ha augmentat la producció. L’activitat ramadera no constitueix un sector gaire important i es basa en la cria de bestiar porcí, oví i cabrú. Antigament pel pla del Burgar passava una carrerada de bestiar que provenia d’Aragó. Un bon nombre de ruscs denoten la pràctica de l’apicultura. La Cooperativa Agrícola Sant Domingo de Rasquera (1946) s’encarrega de l’elaboració de l’oli i el vi i de la seva comercialització.

L’activitat industrial del terme és minsa, per bé que una part de la població treballa en una embotelladora d’aigua del terme veí de Benifallet. Encara es manté amb certa vitalitat l’artesania de cabassos i senalles de palma, així com l’elaboració de pastisseria, ambdós productes molt apreciats i de molta tradició al terme.

A Rasquera es fa mercat el divendres i al maig se celebra la Fira Ramadera i Artesanal, un dels punts cabdals de la qual és la reunió dels diversos ramats de cabres al pla de la Rasa.

El poble de Rasquera

El poble de Rasquera (174 m d’altitud) és situat damunt d’un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó, uns 4 km a l’esquerra de l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. És un edifici de la fi del segle XVIII amb transsepte i cúpula sobre el creuer. Els ornaments de les parets (semipilastres adossades i cornisa al damunt) són de tipus classicitzant.

La festa major, dedicada a Sant Domènec (o Domingo) de Guzmán, és el 4 d’agost. Altres celebracions són el romiatge del Diumenge de Rams a l’ermita de Sant Domingo i la processó de l’Encontre, a la mateixa ermita, per Setmana Santa.

Altres indrets del terme

Als afores de la població hi ha l’ermita de Sant Domingo, molt venerada. És una petita construcció d’època barroca, amb absis quadrat i cúpula. Prop de la població, també, neix la font de la Dou, d’aigües salabroses (el terme és més aviat escàs d’aigua). I hi ha una altra font, la del Teix, dalt el portell de Cardó.

Al terme de Rasquera hi ha localitzats diversos jaciments arqueològics. El de les Pedres, a la partida d’aquest nom (situada a tramuntana del poble, al límit amb Ginestar), és un jaciment de superfície amb indústries lítiques, anterior a l’edat dels metalls i s’estén també pel veí municipi de Ginestar, a la partida de Sant Vicent.

A diverses coves de la serra de Cardó hi ha restes arqueològiques. A l’avenc de la Guineu, pròxim a la cova dels Coloms, s’ha trobat terrissa i objectes d’os. A la Moleta Redona, turó de 370 m de forma arrodonida i envoltat pel barranc de les Pedraletes, hi ha restes d’un poblat preibèric, amb cambres rectangulars, construïdes amb pedres escairades i ajuntades en sec (en dues de les quals la base és excavada a la roca), alineades a banda i banda d’un carrer central.

La història

El castell de Rasquera fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV. El seu terme apareix inclòs en la donació del castell de Miravet que el comte rei feu el 1153 als templers. Per aquesta donació, el lloc i el castell de Rasquera s’integraven en les possessions dels templers, centrades a Miravet. Formà part, doncs, de la comanda templera de Miravet, que a l’extinció d’aquest orde passà als hospitalers (1317).

Aquesta donació inicial fou confirmada el 1171 pel rei Alfons I, el qual donà de iure hereditario a l’orde del Temple la vila de Rasquera. Font i Rius parla d’una carta de poblament que els templers atorgaren a Rasquera, en data posterior al 1171 i diu també que en tenim referències molt imprecises, contingudes en un instrument posterior, del 1308. Sembla, doncs, que la repoblació de l’indret conquerit es devia dur a terme després d’aquella data citada, vers la fi del segle XII. El lloc pertangué a la vegueria de Tortosa fins el 1716 i des d’aleshores fins al 1833 al corregiment d’aquesta ciutat.