Josep Ratés, escultor, col·laborà amb Pere Serra al retaule major de Santa Maria del Mar i a l’execució d’una porta de marbre a la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1647); amb Joan Aldabó col·laborà al retaule reliquiari de Sant Genís de Vilassar (1633). El seu fill Josep Ratés i Dalmau (Barcelona s XVII — Madrid 1684), introductor del barroc italianitzant, es traslladà a Madrid vers el 1674; casat amb Teresa Elias, vídua de Josep de Xoriguera, s’associà amb el seu fillastre Josep Simó, amb qui executà (1674) el retaule de l’església madrilenya de Montserrat (desaparegut el 1903), segons traça d’Herrera el Jove; en morir Josep Simó (1679), acollí els set fills d’aquest, entre els quals destacaren, com a arquitectes, amb el cognom castellanitzat de Churriguera, José Benito, Joaquín i Alberto.