Gran centre comercial (comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab) i industrial (maquinària i productes químics).
Població d’origen celta (Radasbona), esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat (Regina castra). En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi. Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment. El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme. És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci.
A més de la catedral, obra mestra de l’arquitectura gòtica bavaresa (1250-1525), cal destacar l’església de l’abadia de Sankt Emmeran (segle XII), amb un interior refet en estil barroc (1731-33), l’antic Ajuntament (segles XIV-XV), etc.