Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars. El ratolí de camp lleonat ( Apodemus flavicollis) té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola. Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus. El ratolí de camp comú (Apodemus sylvaticus), una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és molt més abundant que aquest i freqüenta sobretot camps, en llocs no gaire humits, fins als 2.500 m d’alçada. Com el ratolí de camp lleonat, és crepuscular i nocturn, i salta, neda, corre i s’enfila amb facilitat i excava caus subterranis. El ratolí de les collites (Micromys minutus), d’uns 6-7 cm de llargada, és el ratolí més petit de tots, de cap curt, potes relativament més llargues que les del gènere Apodemus i amb la cua d’igual llargada que el cos i parcialment prènsil, gairebé nua. És de color terrós rogenc, excepte en les parts inferiors, que són blanques. Freqüenta valls i planes humides i planes negades amb molta vegetació herbàcia, com els arrossars. Diürn i molt bon grimpador, construeix nius penjats a 1 m del sòl o de l’aigua. Es troba als Pirineus i a la Catalunya del Nord. El ratolí comú (Mus musculus), d’uns 7,5-10 cm i cua d’igual mida, té el pelatge gris o gris terrós, amb orelles grosses, ulls petits i potes curtes, i habita en camps i boscs. Es troba fins als 2.500 m d’alçada. És perjudicial pels estralls que produeix en grans i aliments guardats. Gregari, fa el cau en llocs ben protegits. És cosmopolita.
m
Zoologia
Ratolí
© CDC