Estudià dret primer a Istanbul i després a Londres, on es graduà l’any 1947. El 1948 fou membre de l’Assemblea Consultiva per a l’elaboració d’un autogovern sota el domini britànic. Posteriorment fou fiscal general (1949-58) i ocupà un càrrec en l’administració per als afers de la comunitat grecoxipriota. Poc abans de la independència de Xipre, fou cofundador líder de l’Organització per a la Defensa Turca, de caràcter paramilitar i enfrontada als paramilitars grecoxipriotes de l’EOKA, que cercaven la unió de l’illa amb Grècia. El 1959 representà els turcoxipriotes a l’ONU.
En fundar-se l’Estat xipriota independent, esdevingué president de la cambra comunal turca (1960-73) i vicepresident de Xipre des del 1973, anys durant els quals mantingué una oposició radical a l’arquebisbe i president Makàrios, per la política d’aquest, que considerava favorable als interessos dels grecoxipriotes. Absent el 1964 de l’illa, li fou vetat retornar fins el 1968 pel que hom considerava la seva activitat conspirativa o paramilitar.
En produir-se el cop d’estat del 1974 i la posterior ocupació turca del terç nord del territori xipriota (1974), creà (1975) l’Estat federat turc de Xipre (des del 1983, República Turca de Xipre del Nord), que presidí des de l’inici fins al 2005. Fins a aquesta data guanyà totes les eleccions, i gaudí sempre del suport de l’Estat turc, l’únic que internacionalment el reconegué.
S’oposà de manera rotunda a qualsevol federació o confederació a la part grega de l’illa, malgrat els acostaments intermitents al seu homòleg grecoxipriota Glafcos Clérides, amb el qual esdevingué la cara visible de l’anomenat problema de Xipre, i defensà sempre la partició en dos estats.
Al desembre del 2002 vetà al Parlament turcoxipriota l’aprovació del pla de l’ONU que permetria l’ingrés de la part turca a la UE, cosa que despertà una forta contestació popular contra ell, que s’accentuà amb l’ingrés del sector grecoxipriota a la Unió Europea i, en les eleccions presidencials del 2005, després de vint-i-dos anys en el càrrec, fou derrotat per Mehmet Ali Talat, líder del Partit Republicà.
Escriví un gran nombre de llibres, entre els quals cal esmentar deu volums de memòries (1996-2000).