Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim. El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República (1983-89). En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país. En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període de la dictadura (1984-85). En les eleccions del maig del 1989 fou derrotat pel peronista Carlos Saúl Menem, al qual cedí la presidència del país.