Religiós salesià, participà en el concili II del Vaticà. Fou bisbe de Santiago de Xile durant més de vint anys, en l’època de Salvador Allende i la d’Augusto Pinochet, durant els quals contribuí a la renovació de l’Església en aquell país. En temps de la dictadura de Pinochet fou considerat la veu dels sense veu. Setmanes després del cop d’estat del 1973 fundà el Comitè de Cooperació per la pau a Xile, juntament amb les altres esglésies cristianes, el rabinat de Xile i l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Més tard fundà la Universitat Blas Cañas. Les seves últimes activitats estigueren dedicades als infants de l’Aldea SOS.