Raül Tamudo i Montero

(Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès, 19 d’octubre de 1977)

Raül Tamudo i Montero

© RCD ESPANYOL

Futbolista.

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol. Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997. La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona de manera definitiva. Durant tretze temporades (1996-2010) disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició. Fou capità i el màxim golejador de la història de l’equip. Marxà de l’Espanyol i jugà a la Real Sociedad (2010-11), al Rayo Vallecano (2011-12), al Pachuca de Mèxic, novament al Rayo (2013) i al Centre d’Esports Sabadell (2013-15). L’any 2015 anuncià la seva retirada de la competició com a jugador. Fou dues vegades campió de la Copa del Rei (2000, 2006), una de la Copa Catalunya (2006) i subcampió de la Copa de la UEFA (2007).

Formà part de la selecció espanyola, amb la qual guanyà una medalla d’argent als Jocs Olímpics de Sydney (2000) i fou internacional tretze vegades. També ha format part de la selecció de Catalunya en quatre partits. El 2016 fou designat representant del consell d’administració en els desplaçaments i enllaç amb la primera plantilla de l’Espanyol.