Famós advocat, diputat (1887), ministre de l’educació (1895), vicepresident de la cambra i senador (1903), fou el membre més prominent de la dreta republicana. Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances (1906) i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per A.Fallières a la presidència del consell (1912) com a cap de l’oposició parlamentària. Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república (1913). Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la situació cap al conflicte (Primera Guerra Mundial ). Continuà en el càrrec fins el 1920. De nou president del consell (1921-24), ocupà el Ruhr; i, novament cap del govern (1926-29), sanejà les finances i estabilitzà el franc.
Raymond Poincaré (gener de 1913)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Polític francès.