En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàl·lics (àtoms centrals) i altres espècies (lligands) que poden ésser tant iòniques com neutres. L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall. L’ió metàl·lic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats; el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació. Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho fan com a àcids de Lewis. Els lligands poden ésser monodentats, si tenen un únic punt d’unió amb l’àtom central, i polidentats, si en tenen més d’un. En el cas de lligands polidentats la molècula adopta la forma d’un cicle o d’un policicle i això fa que el complex de coordinació sigui molt més estable, especialment si tenen cinc o sis baules. Els complexos amb lligands polidentats reben el nom de quelats i el lligand s’anomena quelatant. Hi ha complexos que presenten més d’un ió metàl·lic (polinuclears) i d’altres que van canviant els lligands (làbils). En dissolució aquosa un complex amb més d’un lligand forma diversos equilibris de reacció; les concentracions de les diferents espècies depenen de la constant d’equilibri (o constant de complexació) de cada reacció.
f
Química