Des d’un punt de vista general, bé que la causa primera de la reactivitat està en l’estructura electrònica d’una substància, hom pot distingir dos tipus de reactivitat d’acord amb llur origen. D’una banda, la reactivitat discriminada de cada tipus de compost. Així, per exemple, hom acostuma a parlar del caràcter electròfil de l’àtom de carboni d’un grup carbonil (&139sb;>C = O) o del caràcter reductor de l’anió tiosulfat (S₂O₄2 -). D’altra banda, hom sol parlar d’una reactivitat, conseqüència de l’estabilitat termodinàmica de determinats composts, comparada amb la dels productes que poden originar, la qual imposa en aquells una tendència accentuada a exercir la reactivitat inherent a llur natura química, però d’una manera molt indiscriminada enfront de l’entorn químic present. Exemples d’aquesta mena poden ésser els intermediaris de reacció, com també una gran varietat de composts emprats com a reactius, com poden ésser el diazometà o el cesi.
f
Química