rebel·lió dels Taiping

Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.

En fou l’inspirador Hong Xiuquan (1814-64), un visionari amb una educació cristiana (protestant) superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping (‘gran pau’) als seus seguidors. Amb un missatge místic i col·lectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers. Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos; Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts.