Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades. Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos. Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800°C i 900°C, si són de diàmetres superiors. Alguns reblons són tallats longitudinalment a l’extrem oposat a la cabota i són reblats en separar-ne les puntes i batre-les, uns altres són buits interiorment, etc. Entre els reblons buits cal esmentar els proveïts d’una càrrega explosiva que hom fa explotar escalfant-ne la cabota; aquests reblons, emprats sobretot en la construcció d’aeronaus, permeten de reblar peces la superfície lliure d’una de les quals és inaccessible. Un altre tipus de rebló buit, molt utilitzat en muntatges lleugers, és aquell que és travessat de dalt a baix per una tija metàl·lica prima que, en estirar-la pel cap de què és proveïda amb unes alicates especials, deforma l’extrem lliure del rebló i n'afaiçona una cabota tot just abans que la dita tija es trenqui per un punt prèviament mig segat. En moltes aplicacions, els reblons han estat desplaçats per la soldadura, més econòmica i més perfecta com a solució constructiva i en l’acabament, especialment en la construcció de vaixells i d’altres construccions grans.
m
Tecnologia
1, 2 i 3, diverses formes de cabota; 4, de cos tallat; 5, de dues peces; 6, de cos buit; 7 i 8, de càrrega explosiva; 9 i 10, de cos expansible; 11, execució d’una unió amb rebló (a, cabota del rebló; b, cabota de tancament)
© fototeca.cat
Clavilla metàl·lica, d’acer, llautó, alumini, etc, relativament curta i proveïda d’una cabota.