L’element principal és el regent, i el dependent és el regit. L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit. En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem; la preposició ex regeix el cas ablatiu. La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre: en noia simpàtica, el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica.
f
Gramàtica