La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intel·ligència artificial. Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc. Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error.
És una eina emprada des del principi del segle XXI per cossos policials d’arreu del món, i també per les grans empreses tecnològiques amb el propòsit de captar i fidelitzar clients. A la Xina, el 2019 el govern imposà el registre de la imatge facial de tots els usuaris de mòbils en una base de dades estatal, i simultàniament ha generalitzat les càmeres de seguretat en l’espai públic. El reconeixement facial, especialment a l’espai públic, i en una mesura menor el que s’utilitza per a la seguretat o amb finalitats comercials, és objecte d’un debat pel que es considera una invasió de la privacitat i un potencial control total del ciutadà per part de l’estat.