Representa el lloc geomètric de la posició del vaixell. Si hom calcula dues rectes d’altura que corresponen a dos astres diferents, obté, per mètodes astronòmics, la posició real del vaixell, que serà el punt on es tallaran ambdues rectes. L’error comès en substituir l’arc del cercle d’altures iguals per un arc de loxodromia serà tant més petit com més gran serà el radi d’aquest cercle, és a dir, la distància zenital. Atès que la distància zenital és igual a 90 menys l’altura [z = 90 - a], caldrà observar astres d’altures no gaire grans, en principi inferiors als 65. La recta d’altura que fou usada per primera vegada, de forma casual, pel capità Thomas H. Sumner, el 1873, és un dels conceptes essencials en navegació astronòmica.
f
Transports